La classificació de la línia de costa de les Illes Balears d’acord amb la seva Sensibilitat Ambiental (SA) s’ha basat en l’estàndard proposat per la NOAA (2002) per a l’elaboració dels Índex de Sensibilitat Ambiental (Environmental Sensitivity Index, ESI). L’adopció d’aquest estàndard respon a la necessitat d’estandarització en quant a les funcions de resposta i a la localització dels recursos costaners més sensibles que puguin esser afectats. D’acord amb els criteris de la NOAA y les característiques dels recursos costaners i tipus d’informació, la cartografia corresponent a la SA contenen tres tipus/nivells d’informació:
1) Classificació de la línia de costa
2) Caracterització biològica - ecològica
1.- Classificació de la Línia de Costa (descarregar classificació línia de costa)
La classificació dels tipus de costa (Coastal Hábitats; NOAA, 2002) (Figura 1), constitueix l’apartat més sòlid dels treballs realitzats. Els hàbitats costaners es troben en risc de contaminació durant els episodis de contaminació marina per vessaments d’hidrocarburs i els seus efectes poden variar significativament depenent del tipus de costa. Per a les Illes Balears s’han aplicat els paràmetres de classificació proposats per la NOAA (2002) als tipus de costa locals. La classificació de la línia de costa (Figura 1) s’ha basat en:
3) Tipus de substrat (grau de cohesió dels materials, diàmetre de gra dels sediments)
4) Grau de sensibilitat biològica
La determinació de l’altura de la línia de costa de les Illes Balears s’ha realitzat d’acord amb els primers precedents d’estudis de classificació geomorfològica de l’àrea d’estudi (Butzer, 1962; Rosselló, 1964, 1975; Servera, 2004) que estableixen el límit entre costes altes i costes baixes a partir dels 3 m d’altura. El criteri d’altura també fou adoptat per estudis de classificació de la línia de costa posteriors (Balaguer 2005) que també han estat utilitzats per a l’establiment de la sensibilitat de la línia de costa. L’altura de la línia de costa determinarà el grau d’accessibilitat per part dels operaris durant les tasques de neteja i restauració de la línia de costa en cas d’un esdeveniment de contaminació.
classificació de la costa / sensibilitat ambiental
D’acord amb l’exposició relativa de la costa front a l’energia de l’onatge es diferencien dos tipus principals de costes (NOAA, 2002): a) costes exposades a l’onatge o costes d’elevada energia que es corresponen a aquelles línies de costa afectades per l’impacte directe de l’onatge i per tant, els hidrocarburs, tindran major tendència a eliminar-se de forma natural, y b)costes localitzades ambients de baixa energia en els que l’onatge no suposa un factor modelador permanent de la línia de costa, a aquestes costes els hidrocarburs tindran tendència a eliminar-se lentament de forma natural i per tant la auto-recuperació dels hàbitats costaners serà lenta.
El rau d’exposició a l’onatge vindrà determinat: 1) pel grau d’articulació de la línia de costa (presència de caps, cales, anses, ports naturals, etc.), i 2) per les característiques del fons marí de la zona costera que condiciona la dissipació de l’energia de l’onatge abans de que assoleixi la línia de costa o, permeti la seva arribada (trens d’onatge) donnat lloc a processos d’impacte directe o de reflexió.
classificació de la costa / sensibilitat ambiental
El tipus de substrat condiciona el grau de permeabilitat dels hidrocarburs a l’interior dels materials que constitueixen la línia de costa. La profunditat de penetració dels hidrocarburs estarà condicionada per la mida de gra i per la seva classificació dins del substrat. Les penetracions més profundes tindran lloc en els sediments a partir de mides de diàmetre de graves (> 2mm).
Les esculleres artificials (trencaonades) són uns tipus de costa que presenten una elevada porositat secundaria (elevat espai entre els blocs) permetent que els hidrocarburs penetrin profundament i actuïn com zones d’emmagatzematge durant llargs períodes de temps.
Finalment, els litorals associats a albuferes i aiguamolls, tenen una baixa accessibilitat degut a les elevades proporcions d’argiles i llims, de manera que la utilització d’equipaments i maquinària diversa no és possible, a més a més qualsevol tipus de trànsit a l’interior d’una zona humida pot causar impactes irreversibles tant al medi biòtic com a l’estructura del medi físic.
classificació de la costa / sensibilitat ambiental
4) Grau de sensibilitat biològica
La sensibilitat biològica com a integrant de la component de la classificació de la línia de costa es dirigeix a les condicions que reuneixen els diferents tipus de costa per a que es puguin desenvolupar certs tipus d’hàbitat.
Els diferents tipus de costes depenen de les característiques morfoestructurals de la zona costera (context regional) en la que es desenvolupen. Els diferents ambients costaners o hàbitats costaners no es disposen de manera hermètica uns respecte dels altres, es desenvolupen gradualment d’acord amb les condicions físiques de la costa (tipus de substrat, grau d’exposició a l’onatge, condicions meteorològiques dominants).
És important assenyalar que les línies de costa properes a àrees interiors ocupades per aigües dolces, salades o salobres on es desenvolupen albuferes i aiguamolls, malgrat, que en alguns casos, no presentin una connexió directa amb la zona de nearshore, es considerarà un tipus de costa de màxima vulnerabilitat. Altres tipus de costes, com poden esser els penya-segats verticals exposats (1-A, Figura 1) en les que a priori no es desenvolupen hàbitats de transcendència física, química ni ambiental com el que tenen les albuferes i aiguamolls, tenen major capacitat de recuperació i necessiten menys temps per a la seva auto-recuperació.
Figura: Classificació dels tipus de costa de les Illes Balears d’acord amb la seva sensibilitat Ambiental (SA) adaptats de l’estàndard de la NOAA (2002). La llegenda s’ha modificat, passant de 9 tipus de costa (17 subtipus) a 8 (15 subtipus).
A la figura es poden apreciar els canvis realitzats a la llegenda dels tipus de costa. Les costes corresponents a platges localitzades a zones protegides de la incidència directe de l’onatge (8-A i 8-B) s’han inclòs als tipus de costes corresponents a platges d’arenes i graves (3-A i 6-A respectivament). D’acord amb la NOAA (2002) la neteja dels litorals de platja és una tasca relativament assequible ja que el substrat pot suportar el pas de vehicles i trepitjades dels operaris, i a més a més, la densitat de fauna enterrada varia significativament tant espacial com temporalment, i en la major part dels casos aquest fet és independent al grau d’exposició a l’onatge.
classificació de la costa / sensibilitat ambiental
2.- Caracterització biològica - ecològica
L’elaboració dels diferents graus de vulnerabilitat biològica de les costes de les Illes Balears s’ha realitzat d’acord amb el nombre de figures de protecció (àrees marines i terrestres) de la línia de costa d’acord amb el proposat a l’atles de sensibilitat de la línia de la regió de Finisterre elaborat pel CEDRE (Centre de Documentation et Recherche sur les pollutions dÉxperimentations et des Accidentelles des Eaux) en col·laboració amb POLMAR (Pollution des Mers), IUEM (Institut Universitarie Européen de la Mer) y el IFREMER (Institut Française de Recherche pour l’Exploitation de la Mer) (Pombo, 2005).
Per a l’establiment del nivell de sensibilitat biològic a les Illes Balears s’han considerat diferents figures de protecció declarades des del àmbit internacional, europeu, estatal i autonòmic. A continuació s’enumeren les figures de protecció considerades d’acord amb l’àmbit de declaració:
1) Àmbit Internacional:
- Patrimoni de la Humanitat (Unesco)
2) Àmbit Europeu:
- Lloc d’Interès Comunitari (LIC)
- Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPAs)
3) Àmbit Estatal i autonòmic:
- Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) (LEN 1/1991 Govern Illes Balears)
- Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (ARIP) (LEN 1/1991 Govern Illes Balears)
- Àrea de Protecció Territorial de la Costa (APT-Costa) (figures dels PTIs)
- Àrea Natural d'Especial Interès d'Alt Nivell de Protecció (AANP) (figures dels PTIs)
La declaració de les diferents figures de protecció es degut a les característiques del medi natural, entès com el conjunt d’elements biològics, geomorfològics i culturals singulars dins d’un context insular, nacional i /o regional. D’aquesta manera es considerarà que els elements biològics i ecològics existents a cada una de les àrees protegides tenen un gran pes específic, suficient per a atorgar-los un grau de vulnerabilitat considerable. Per obtenir informació de més detall, consulteu l'evolució de les àrees protegides de Mallorca-Cabrera i Menorca (secció d'indicadors i dades de la SIAS Division del SOCIB).
caracterització biològica / sensibilitat ambiental
Els continguts corresponents a l’ús humà aplicats a la sensibilitat de la línia de costa s’han basat en la identificació i localització dels punts de la zona costera que poden esser d’interès en cas d’un vessament d’hidrocarburs. Les característiques considerades són infraestructures, equipaments, serveis, zones de lleure (p.e. pràctica d’esports nàutics) i àrees de valor històric i cultural (jaciments arqueològics) que han de tenir-se en compte perquè: 1) poden rebre el impacte directe d’una afecció d’hidrocarburs, 2) poden fer-se malbé durant les tasques de neteja o 3) poden servir d’ajuda per a les tasques de neteja i/o restauració de la línia de costa.
